En plena dictadura Franquista, a l´any 1968 es confirma el caràcter cultural de la Falla Carrer Toledo i Voltants. Molt prompte, la nostra comissió va saber situar-se en la llista de les comissions mes importants de la nostra ciutat. Però comencem un poc pel principi d´esta història.
Es aleshores a l´any 1967 quan un grup de persones, parlen de crear oficialment nostra falla. Per fi es decidix crear l´Associació Cultural Falla Carrer Toledo i Voltants i en el mes d´Abril de l'any 1968 els seus fundadors Don Emili Santos i Ortí, Alfred Costa i Gay, Josep Chust i Llacer, Ricard Gómez, Eduard García, entre altres.
Era tant l´empenyo per tornar a viure la festa de les falles, que fins i tot a l ´hora d´eixir al carrer la nostra comissió com no podia ser d´una altra manera també va tindre els seus propis banderins. Banderins que serien apadrinats per Dolors Calvo i García. Gràcies a ells la falla va pasejar orgullosament pels carrers de Torrent.
La primera reunió que es va celebrar seria als baixos de la barberia del carrer Toledo al nº 30, en ella es parlaria de la legalitat oficial de la falla dins del mon faller i cultural donant-la d´alta i enregistran-la a Junta Local Fallera de Torrent.
Seria a l'any 1969 quan es voria al carrer la primera falla oficial amb el lema La Caça. Per sort podem comptar amb imatges d'aquell any. Esta Falla es va dur el premi dins de la seua categoria.
Com va succeir en altres àmbits administratius, la figura de la dona queda relegada a un nivell d'importància inferior, que no tenia accés en l'administració fallera en la comissió.
Evidentment que la frenada que va supondre la dictadura va repercutir a nivell de expressió i producció cultural en sentir valencià.
Junt a altres llengues autoctones, el Valencià queda suspes com a llengua menor i sense caràcter nacional, per això es prohibix a nivell administratiu i cultural, i com a eixample es veu reflectida al mon de les falles ja que es veu estancada la possibilitat de plasmar als monuments el sentiment valencià de les seues comissions falleres. Va ser tant la repressió que va supondre un fort impediment per a la crítica i satírica als monuments.
Cap destacar que en plena efervescència política als anys 80 i darrere de la dictadura (1939-1975), que es produïx un gran canvi de mentalitat a nivell general. La possibilitat d'expressar idees sense cap necessitat de ser detinguts o la incipient incorporació de la dona al treball es veu reflectida al mon faller.
El monument, a demes del seu tamany, veu créixer també un ampli palmito de possibilitats temàtiques i artístiques. El to satíric i eludí de les figures a donat pas a uns monuments originals i extraordinàriament elaborats. Per altra part la nostra comissió fallera com a la resta de les falles de Torrent comença a rebre aportacions de part de l Ájuntament de Torrent. El mes significatiu d´este moment històric va ser el fort creixement al cens faller. Nostra comissió va vore créixer un 40% el seu cens faller, afavorida sense dubte per l´estabilitat econòmica que comença a viures al nostre país, i que fa que es manifeste en l´economia domèstica.
El caràcter familiar de la nostra comissió es veu sostituït per la d´una autèntica organització cultural, i es en este fet en les que les famílies veuen en nostra comissió una forma de divertiment en el que poder desenvolupar les seues vides a un nivell social i administratiu. Els fallers tenen cada vegada major participació en la direcció de la nostra falla, es te en compte la seua opinió i se li reconeix com el màxim responsable del benestar de la comissió.
Passa el temps i augmenta el numere de concursos, així com les premis obtingut fins a hui. Mes de 95 premis oficials ens avalen com a una de les falles mes actives de Torrent.
El pas dels anys, afavoreixen l´estètica dels monuments gracies a l´economia que entra a la comissió. El mes l´ímportant en la comissió seria el donar entussiasme i participació als fallers durant la setmana fallera i altres moments de l´any. El casal faller es traspassat del carrer del Calvari, el seu nom Casal El fumeral, una casa antiga en la que estarien aproximadament uns 25 anys en ell. A finals dels 80 el casal tornaria a moures del lloc, ja que la necessitat d´un local mes gran es voria reflectit per la continuïtat del creixement dels fallers. Una iniciativa a mitjans dels 90 d´un grup de fallers per definitivament ubicar el casal en un lloc fixe tindria els seus fruits i la comissió en ple i amb majoria absoluta va decidir comprar una casa en la mateixa Plaça on a finals dels anys 80 tindria el seu primer casal propi.
Passen els anys i per fi al 1984 la junta directiva del Carrer Toledo i Voltants no comptava amb cap dona en la direcció, però com em dit abans el canvi de mentalitat fa que este numere vaja en augment i en l´any 1991 la junta directiva decideix incorporar a 6 membres femenins i que col.lavoren de forma activa en l´administració de la falla. Hui en dia podem dir que en l´actualitat la nostra comissió esta composta la majoria de dones.
Ja a finals del segle XX, la comissió del Carrer Toledo queda consolidada com una de les comissions mes forts i dinàmiques de la ciutat de Torrent. En este aspecte ha tingut molta rellevància el nostre escut que ens representa junt a les nostres Falleres Majors. Nostra falla s´ha transformat en una "minipotència Cultural" que competix amb altres comissions de la nostra ciutat amb l´objectiu d´elevar a la màxima expressió la nostra llengua valenciana així com l´identitat d´un poble i sobretot la nostra setmana fallera.
Recordem al que ja no estan amb nosaltres, reconegem l´esforç que varen fer perquè hui pugem continuar contat la llavor d´unes persones, oblidem diferències, i unim-se amb els llaços per que perdure i siga per a exalçar la nostra comissió.
L´objectiu es donar a conéixer, quina ha sigut la trajectòria de la nostra comissió i repassar junts amb els fallers mes antics i recents un camí d´alt i baixos necessaris i comuns per a consolidar-nos amb altres comissions líders en la nostra ciutat.
Com va dir algú, la il.lussió es l´últim que es pert, i en realitat el sentiment es simple il.lussió. Il.lussió per treballar, per realitzar una feina. Ser faller no se sols es pertanyent a una comissió pagant la quota. El vertader faller sentiria nostàlgia si no poguera estar present durant la setmana fallera. El vertader valencià plora amb el nostre himne i venera la seua tradició. El vertader valencià lluíx amb elegància el seu vestit tradicional. I així son les falles la suma de l´esforç, sentiment, i fervor.
Sapiguen vostes que esta tradició no te fi, com no te fi el sentiment d´una persona, perquè de forma innata, en nostra ment ha nascut el concepte de les Festes Josefines i al mateix temps que evoluciona amb nosaltres evoluciona amb nosaltres este sentiment, inclòs quan una persona ha faltat, l´empremta o la presència de les persones perduren en el desordenat calaix de la memòria. I si hi ha alguna cosa que unix els membres de la falla del Carrer Toledo i Voltants, a pesar de les presents i lògiques diferències, es el fet que tots els treballs en sentiment individual o col.lectiu es per les falles.
En record de les persones que han sabut plasmar en llavor el sentiment Faller València.
Gracies.
|
|
